URL
SHORTENER

Url més curta (ara en català)

L'escurçador de direccions web català




Url resultant:






Moments els quals arribes a un estat de consciencia estranya (quina manera d’iniciar un text), pensar en les idees, la realització d’aquestes, pensar en la situació actual, el teu present, pensar, per gracia o desgracia e inevitablement, subjectivament. Però al cap i a la fi, pensar. Et pots creure que per un moment pensava que creia objectivament? Seré gilipolles!

Sempre em estat en busca de la objectivitat, es que no ens donem conta que la objectivitat es infinita? En qualsevol ciència quan trobes una solució et surten x incògnites més. Jo mateix estic trobant solucions que trenco i torno a unir, o les arreglo, simplement. Serem gilipolles! però, i qui no escolta? Serà feliç, desgraciat o inútil?


L’enveja de veure com la gent pot passejar tranquil·la per el carrer sense pensar en re, jo, que passo nits d’insomni pensant en les meves preguntes, donant voltes i voltes, buscant aquell ideal…que espero inclús tenir-lo clar. Jo, que des de petit ja vaig néixer plorant. Em mata saber que trobaré obstacles, però, es possible que també tinguis raó que es necessari ficar un límit, tot i que no m’ho crec.

Fins l’abraçada! Saps que feia temps que no sentia el calor humà, almenys d’aquella manera.

Et seré sincer, doncs, crec, et vaig timar; seguiré buscant els meus ideals. Però, aquest sentiment m’agrada, no puc evitar pensar en ell, es que no m’arriba sang al cervell? Màgia? no me jodas. No ho se, però penso, i espero, compartir aquesta. Em fa sentir realment viu.

Son “els petits moments de la vida” (quina frase mes “monya”, oi?) el que ens fan feliç, tot l’ho altre es una auto-realització de tu mateix, i espero no estar enganyant-me, tampoc m’importa, ara no estic pensant en això.

Saps la de hores interessants que he compartit amb tu dialogant? La realitat es una idea, la realitat es teva, ets tu, fes-te-la a mida, tu formes part de la meva i d’això també podríem discrepar… Perquè realment teniu un fi a la vida? (o no sou capaços de preguntar-vos-ho?) i dale amb les putes idees!a

A l’escola ja m’ensenyaven que qualsevol (o gairebé) text te que tenir la seva conclusió, perquè ho vui explicar, realment vaig tenir un gran professor, amb motivació. Aquesta us la dedico a vosaltres, i a tu, valeu 1000.

Per cert, que concierto mas guapo el de ayer. no?!

Categorias: filosofia, personal comment Deja un comentario

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

*

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>



  • apache.png, 47kB
  • mysql.png, 44kB
  • php.png, 46kB
  • sitemap.png, 43kB


  • jquery.png, 49kB
  • WORDPRESS.png, 48kB
  • CSS.png, 48kB
  • HTML.png, 48kB
firma.png, 81kB